24 de gener del 2013

Cal deixar-se en pau - Àlex Rovira


Interessant:
“Rellegeixo a Carlos Castaneda i trobo aquest text lluminós, que resumeixo:

“La major part de la nostra energia la dediquem a defensar la nostra importància. Si fóssim capaços de perdre una part d’aquesta importància, ens succeirien dues coses extraordinàries. Primer, alliberaríem la nostra energia de l’esforç de mantenir la idea il·lusòria de la nostra grandesa, i , en segon lloc, aconseguiríem l’energia suficient per treure el cap a la veritable grandesa de l’univers.”
Sí.

De nou penso en la humilitat com a vacuna contra tota sobredosi d’ego. Qui és veritablement gran no necessita defensar la seva importància, no necessita influir. Simplement es deixa ser en pau. No intenta demostrar, sinó que mostra. No intenta vèncer, sinó que convenç amb el seu propi exemple. No intenta forçar, sinó que ofereix. No fa servir la manipulació ni la seducció com a recurs, sinó que s’expressa simplement i bellament. No dóna consells si no se li demanen. No s’hi fica si no és sol·licitat. Deixa els altres viure en pau. Per això, quan trobes un ésser humà així, et sents en pau i regenerat amb el seu contacte i presència. Perquè com no tenen un ego per defensar, el nostre propi ego, per ressonància emocional, es relaxa, s’oblida de si, i feliçment ens deixa en pau. Així, ens obrim al miracle, a la bellesa de la senzillesa, al veritablement humà, a la vida. Un bell arbre no es pensa a si mateix, i no es recrea en el seu ego, per exemple.

Ho resumeix bé l’amic Claudio Naranjo: “Cal deixar-se en pau”.

Pau al món? Sí, quan hi hagi pau a cada u. I Castaneda ens mostra el camí en el breu text citat.

Feliç dia, petons i abraçades,
Àlex Rovira
Entrada en el blog de l’Àlex Rovira:


Una abraçada.
Roser

3 de gener del 2013

El valor del temps


Imagina't que existeix un banc, que cada matí abona en el teu compte la quantitat de 86.400€.
Aquest estrany banc, al mateix temps, no arrossega el teu saldo d'un dia per l'altre: cada nit esborra del teu compte el saldo que no has gastat.
Què faries? ... Imagino que retirar tots els dies la quantitat que no has gastat, no?

Doncs bé: cada un de nosaltres tenim aquest banc ... el seu nom és Temps. Cada matí, aquest banc abona en el teu compte personal 86.400 segons. Cada nit aquest banc esborra del teu compte i dóna com perduda qualsevol quantitat d'aquest saldo que no hagis invertit en alguna cosa profitosa.
Aquest banc no arrossega saldos d'un dia a un altre. Cada dia t'obre un nou compte.
Cada nit elimina els saldos del dia. Si no fas servir el teu saldo durant el dia, tu ets el que perds. No pots fer marxa enrere.
No hi ha càrrecs a compte de l'ingrés de matí: has de viure el present amb el saldo d'avui.
Com vols invertir el teu temps? El rellotge no para...
Atresora cada moment que visquis, i aquest tresor tindrà molt més valor si ho comparteixes amb algú especial, prou especial com per dedicar el teu temps ... I recorda que el temps és VIDA!!!
Anònim
Una forta abraçada,
Roser