Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Esperança. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Esperança. Mostrar tots els missatges

10 d’abril del 2016

El meu pare...

A vegades et diuen que hi ha coses que no podràs tornar a fer, a vegades la vida està plena d'obstacles que no són més que oportunitats per conèixer-te, valorar-te, superar-te, estimar-te,...

I mica en mica, quan un decideix viure, aprèn de les seves possibilitats, es posa reptes, aprèn a acceptar, a caminar de nou,... i llavors la màgia esdevé!

Després de molts anys, el puig de la Caritat t'ha esperat per acollir-te, en un dia preciós i net. 

T'admiro, t'estimo i ets un gran exemple pel meu camí papa! Tens el cor tan gran, que només amb un 30% en tens de sobres ;-)

2 d’octubre del 2013

Viure els reptes com oportunitats!

Viure la vida com una oportunitat constant per aprendre i créixer. L'actitud marca la diferència i aquesta l'escollim des de la nostra llibertat personal! Us deixo amb un exemple real:



Ells sempre són petits grans mestres!

Font: TED: http://www.youtube.com/watch?v=GhpFTQfiqCs

Una abraçada,
Roser

24 de novembre del 2012

Restablir el Regne de la Possibilitat


Si al meu fill li dic que a fora hi ha un elefant que l’espera, s’ho creu, ho creu possible! Quina diferència hi ha entre ell i els adults? Què perdem al llarg dels anys? Podem tornar a restablir el Regne de la Possibilitat?

FRASES per pensar:

Cada dia és una nova possibilitat.

Déu no t’hauria donat la capacitat de somniar sense donar-te també la possibilitat de convertir els teus somnis en realitat. Hector Tassinari.

Deixa de pensar en termes de limitacions i comença a pensar en termes de possibilitats. Ferry Josephson.

La possibilitat de realitzar un somni és el que fa que la vida sigui interessant. Paulo Cohelo.

Els que asseguren que és impossible, no haurien d’interrompre als que ho estem intentant. Thomas Edison.

Només una cosa torna un somni impossible: la por a fracassar. Paulo Coelho.

No diguis és impossible. Digues: no ho he fet encara! Proverbi japonès

Comença fent el que és necessari, després fes allò que sigui possible, i acabaràs fent l’impossible. Francesc d’Asís

Només és possible avançar quan es mira lluny, només es progressa quan es pensa en gran. J. Ortega y Gasset

Com que no sabien que era impossible, ho van fer.

Si crees en los sueños, éstos se cumplirán porque creer y crear sólo están a una letra de distancia. Albert Espinosa.



A on em connecto quan crec en el regne de la possibilitat?

Us deixo amb dos fragments del llibre: Ecologia emocional per al nou mil·lenni, de Soler&Conangla

“A vegades no aconseguim el que volem, no tant perquè no en som capaços sinó perquè no ho creiem possible, i quan una creença així se’ns instal·la al cap, la ment filtra només el que la confirma, i deixa de banda tota la resta. Així doncs, si pensem “no puc”, no podrem. Si pensem “no és possible” no ho serà, perquè ja ni ho intentarem.

L’ecologia emocional proposa restablir el regne de la possibilitat. Tot és possible si estem disposats a invertir-hi temps, energia i amor, si creem sinergies amb els altres, si no volem recollir-ne immediatament els fruits i estem disposats a sembrar perquè les altres generacions els recullin.

El que fa anys es creia impossible ara és una realitat. Una vida és un temps massa breu per veure determinats somnis complerts, però és intel·ligent apostar perquè els nostres somnis acabin sent les realitats dels nostres fills i néts, per aconseguir-ho hem de crear les condicions per provocar l’èxit, ampliar els espais de llibertat que ens permetem, esforçar-nos i assumir riscos.

De vegades ens queixem que no tenim sort o que la vida no és justa amb nosaltres. Potser pensem que no disposem d’espais adequats per créixer o de prou recursos per ser feliços. Però al nostre interior, on nien els somnis, hi ha la música, la clau de l’equilibri i la llavor de la creació. Buscar el camí fins en aquest centre és la nostra tasca.”


“Algun dia podem arribar a ser tot el que estimem perquè els materials per aconseguir-ho són al nostre interior. La nostra missió és buscar-los i crear la nostra versió possible d’ésser humà. Afortunadament, no estem sols en aquesta tasca. El món és ple de persones que han donat alguna cosa valuosa, que ens han mostrat camins millors, que ens han inspirant i ens han traslladat el seu llegat... podem construir conjuntament una societat millor, sempre que el punt de partida sigui centrar-se a viure el que es vol i convertir-se un mateix en allò que estima. I aquest camí no és ni fàcil, ni ràpid, ni còmode... un dia podrem ser tot el que estimem si estem disposats a viure connectats a tots aquests poders personals. No es tracta de saber-los, ni de predicar-los. Es tracta, únicament i necessàriament, de viure’ls cada dia i a totes hores. Si ho fem així podrem fer realitat els nostres millors somnis.”


Quanta energia i temps invertiu cada dia per fer realitat els vostres somnis?


Una abraçada, Roser.

27 de setembre del 2012

Color esperança…

Cançó que desperta possibilitat, esperança, força…

Les pors es poden afrontar i ens donen l’oportunitat de créixer, aprendre, conèixer nous territoris i eixamplar la nostra ment. Tots tenim ales per volar i tresors interiors per descobrir! 



Sé, que hay en tus ojos con solo mirar
Que estas cansado de andar y de andar
Y caminar, girando siempre en un lugar

Sé que las ventanas se pueden abrir
Cambiar el aire depende de ti
Te ayudará, vale la pena una vez más

Saber que se puede
Querer que se pueda
Quitarse los miedos
Sacarlos afuera
Pintarse la cara
Color esperanza
Tentar al futuro
Con el corazón

Es, mejor perderse que nunca embarcar
Mejor tentarse a dejar de intentar
Aunque ya ves, que no es tan fácil empezar

Sé, que lo imposible se puede lograr
Que la tristeza algún día se irá
Y así será, la vida cambia y cambiará

Sentirás
Que el alma vuela
Por cantar una vez más

Saber que se puede
Querer que se pueda
Quitarse los miedos
Sacarlos afuera
Pintarse la cara
Color esperanza
Tentar al futuro
Con el corazón…

Vale más poder brillar
Que solo buscar
Ver el sol…

Pintarse la cara…

Una abraçada,
Roser


3 de juliol del 2012

Crisi: una oportunitat per recuperar valors


Tot el dia sentim parlar de crisi, retallades, patiment, misèries,... Són moments difícils per a molts i, precisament per aquesta raó, mirar-nos-ho i no fer res és segurament la pitjor de les eleccions.

Les circumstàncies són les que són, i potser comença a ser hora de mirar els altres i esdevenir més persones. Mirar el patiment i aprendre a insensibilitzar-nos no deixa de ser una mesura que contribueix a crear el món que tenim.


De vegades sentim que allò que fem és tan sols una petita gota dins de l'oceà. Però sense aquesta gota, a l'oceà li faltaria quelcom. Teresa de Calcuta.

Per sort, som molts els que ja no ens creiem el què ens diuen, que posem en dubte allò que fins ara crèiem com a cert, que ja no ens fa por allò que ens volen fer creure,... i que lluitem per una societat més justa, solidària, austera, ecològica i alegre. Cada dia sumem més voluntats per co-crear un món millor, i aquesta suma més les accions que en derivin d’ella segurament són les que faran possible el canvi real que tant necessitem.

En aquest mar de patiment i crisi on molts se senten ofegats, on el dolor es barreja amb la incertesa i la manca de recursos, seria bo que ens preguntéssim: què puc fer jo amb tot això?

Potser és hora de deixar de pensar que mentre no ens toqui a nosaltres millor anar tirant i fer veure que no ho veiem. El patiment ja no només està a l’altre banda del món, ara el veiem al costat de casa nostra i demà podem ser nosaltres els que patim intensament. Potser és hora de recuperar valors: solidaritat, generositat, austeritat, acompanyament, escolta activa, fraternitat, respecte, bondat, humilitat, agraïment, responsabilitat,... i portar-los a la pràctica. Potser és hora d’arremangar-nos, arriscar-nos, allargar mans, forjar vincles, deixar de viure aïllats i sentir-nos part d’un tot.

Personalment crec que podem fer moltes coses en el nostre dia a dia per formar part d’una societat millor, estiguem a la banda dels que pateixen o a la dels que encara no, doncs en el fons, tots som el mateix...

Imagina per un moment el món que t’agradaria tenir i pregunta’t què podries fer tu per contribuir en la construcció d’aquest. Posa’t petites fites i porta-les a terme:

  • Tenir cura de tu mateix per poder donar el millor de tu als altres.
  • Ser amable amb el veí, donar una carícia a un avi, escoltar a algú que pateix, somriure a un infant, regalar paraules amables, posar-te al lloc de l’altre i no reaccionar per tot,...
  • Formar part d’algun voluntariat.
  • Fer una aportació econòmica per una causa que s’ho valgui.
  • Deixar de fer judicis i contaminar emocionalment el teu entorn.
  • Deixar de queixar-te per responsabilitzar-te i passar a l’acció.
  • Revisar les creences i valors que regeixen la teva vida.
  • Mirar l’altre com una extensió de tu i aprendre a tenir una mirada compassiva.
  • Recordar que ser generós no és donar el que et sobra, sinó donar allò que tens i l’altre necessita.
  • Creure en el regne de la possibilitat, o si més no, deixar que els que hi creuen naveguin per ell.
  • Permetre que dins tot aquest context de crisi hi càpiga l’alegria en tu i els altres, doncs a pesar de tot, podem cultivar una actitud alegre que ens ajudi a fer més transitable aquest tram del camí.
  • ...


“Dins Teu” no deixa de ser un acció empresa dins tot aquest context. Personalment, cada dia decideixo estar aquí perquè sento que no em puc permetre no ser-hi. Per què sento que en aquest moment el millor que puc aportar de mi en aquesta societat és aquest projecte i una vida coherent amb els meus valors i principis. Pas a pas, vull agrair de tot cor a les persones que m'acompanyen en aquest camí i fan possible el projecte "Dins Teu", mil gràcies!

També m’agradaria presentar-vos un servei que es diu Respir, aquest l’ofereix Sant Tomàs i dóna la possibilitat de portar a terme una de les moltes accions que podem fer per contribuir en la millora d’aquest món. Nosaltres aquest cap de setmana hem tingut la primera experiència d’acollida i ha estat fantàstica.


Si quelcom dins teu es remou i sents la necessitat de passar a l’acció, obre els ulls amb una mirada neta i segur que trobes molts valors per recuperar i moltes petites accions per portar a terme!


Una forta abraçada!

11 de maig del 2012

L’esperança.

L’esperança és un sentiment agradable provocat per l’anticipació d’allò que volem i que se’ns presenta com a possible. L’esperança anticipa la prosperitat i es relaciona amb el desig, ja que un sempre espera quelcom desitjable. És un afecte emocional que cal protegir i cultivar. És necessari saber perquè i per a què tenim esperança, no la podem vestir de somni, l’hem de vestir de possibilitat.

L’esperança requereix paciència, confiança, visió positiva, tranquil·litat, valor i il·lusió, i ens porta a ser més creatius i a gaudir del present.

Però què passa si apareix la impaciència, l’ànsia, l’angoixa, la por, la desesperació, l’aferrament,...? Doncs que deixem morir l’esperança, ja que deixem de creure en la possibilitat d’allò que havíem desitjat i cregut com a possible.

Recordeu que l’esperança no té res a veure amb l’esperar sense fer res. L’esperança real necessita gent proactiva que gràcies a l’energia que genera aquest sentiment es moguin per formar part d’allò que esperen. Darrera l’esperança hi ha voluntat i acció. Cuideu-la molt, no la deixeu morir!

La forma de generar el millor futur és viure en el moment present amb profunditat, responsabilitat, de forma desperta, amb amor i comprensió. Thich Nhat Hanh.

Us deixo amb aquestes línies he trobat i que m’han portat a la reflexió d’avui:


L’esperança. Un món nou és possible.

Un dia els infants preguntaran

Un dia els infants aprendran paraules que els costarà d'entendre.

Els infants de l'Índia preguntaran:
“Què vol dir fam?"

Els infants d'Alabama preguntaran:
“Què vol dir segregació racial?"

Els infants d'Hiroshima diran estranyats:
“Què vol dir bomba atòmica?"

Els infants del meu poble demanaran:
“Què vol dir dictadura?"

I els nens a totes les escoles diran:
“Què és una guerra?"

Tu els donaràs una resposta i els diràs:
"Mireu, aquestes paraules ja no les fa servir ningú; són paraules velles com tartana, diligència o esclavatge. Paraules que no volen dir res, i per això les hem tret del diccionari."

Jean Debruynne

Una abraçada,
Roser.

Font:


Ecología Emocional, edición bolsillo RBA de Jaume Soler i Mercè Conangla.