27 de març del 2013

Saber viure


Viure és un cosa, però saber viure n’és una altra!

“Atreveix-te a viure la vida que vols, no només la que pots!”


Saber viure NO ÉS viure d’esquena al patiment, no tocant de peus a terra i fent veure que sóc cec, no!

Saber viure NO ÉS sacrifici, dependències i llaços que m'ofeguen, no!

Saber viure NO ÉS viure la vida que uns altres m’han planificat, no!

Saber viure NO ÉS viure connectat a la ràbia, el patiment, la indiferència, la indignació i la passivitat, no!


“Quan hagis d’escollir entre diferents camins, tria sempre el camí del cor. Qui escull el camí del cor mai no s’equivoca”. Proverbi sufí



Saber viure ÉS un art! És l’art del saber ser, estar, escoltar, caminar, parar, observar,... l’art de la pro activitat viscut des de l’equilibri intern, l’autoconeixement i el cor.

Saber viure ÉS conèixer-me a mi mateix, saber qui sóc, saber quins són els meus potencials, liderant la meva vida...

Saber viure ÉS saber fer-me amb els altres, saber relacionar-me, estimar, compartir,...

Saber viure ÉS sentir que pertanyo a un món, cuidar-lo, respectar-lo,...

Saber viure ÉS aprendre dels errors i els encerts, permetent-me SER qui sóc.

Saber viure ÉS una proposta de vida, una elecció.

Saber viure ÉS saber transitar pel camí de la vida, on en ell hi trobo moments agradables i desagradables, “holes” i “adéus”, alegries i dolors, somriures i llàgrimes, guanys i pèrdues... en definitiva és saber acceptar, créixer, evolucionar, confiar, estimar, desprendre’m...

Saber viure ÉS un repte que requereix presència, flexibilitat, obertura, voluntat, compromís, despreniment, ...

Saber viure ÉS sembrar llavors, recollir-ne els fruits i fer-me millor persona amb cada pas recorregut, amb cada experiència viscuda, amb cada ésser que es creua pel meu camí...

Saber viure ÉS ser conscient i, des de la consciència, actuar i escollir amb llibertat i responsabilitat, quelcom que marca la diferència en tot el tram de camí recorregut.


Saber viure té molt a veure amb l’autenticitat, en ser la millor versió que un mateix pot arribar a ser. Té a veure en saber qui sóc i posar tot aquest potencial, únic i irrepetible, al servei dels altres, vivint així una vida amb sentit i propòsit.


“La intuïció és una facultat espiritual i no explica el camí, sinó que senzillament l’assenyala”. Florence Scovel Shin




Una forta abraçada i bones vacances, Roser. 

6 de març del 2013

Qui sóc jo?

Hi havia una vegada una nina de sal que, amb l’afany de conèixer-se i saber qui era, va recórrer milers de quilòmetres de terra ferma, fins que un dia, per fi, va arribar al mar. Es va quedar fascinada per aquella estranya massa mòbil, totalment diferent de tot el que havia vist, perquè simplement fluïa.

- Qui ets tu?- va preguntar al mar, la nina de sal. 
- Entra i comprova-ho tu mateixa -li va contestar el mar. 

I la nina es va ficar dins del mar. Però a mesura que s’hi endinsava, s’ anava desfent, i a la fi no va quedar res de la seva forma de nina. Abans de desfer-se del tot, es va adonar que ja no li importava qui era el mar, i una estranya sensació de pau i gratitud la va envair i va exclamar: Ara sé qui sóc!!!

Relat d'ecologia emocional: 

Una abraçada, 
Roser