Els nens aprenen el que viuen

Si els nens conviuen amb les crítiques, aprenen a condemnar.

Si els nens conviuen amb l’hostilitat, aprenen a barallar-se.
Si els nens conviuen amb la por, aprenen a ser covards.
Si els nens conviuen amb la compassió, aprenen a compadir-se d’ells mateixos.
Si els nens conviuen amb el ridícul, aprenen a ser tímids.
Si els nens conviuen amb la gelosia, aprenen el que és l’enveja.
Si els nens conviuen amb la vergonya, aprenen a sentir-se culpables.
Si els nens conviuen amb la tolerancia, aprenen a ser pacients.
Si els nens conviuen amb l’estímul, aprenen a estar confiats amb ells mateixos.
Si els nens conviuen amb l’elogi, aprenen a valorar.
Si els nens conviuen amb l’aprovació, aprenen a agradar-se a ells mateixos.
Si els nens conviuen amb l’acceptació, aprenen a trobar amor en el món.
Si els nens conviuen amb el reconeixement, aprenen a tenir un objectiu.
Si els nens conviuen amb la generositat, aprenen a ser generosos.
Si els nens conviuen amb la sinceritat i l’equilibri, aprenen el que són, la veritat i la justícia.
Si els nens conviuen amb la seguretat, aprenen a tenir fe en ells mateixos i en els que els envolten.
Si els nens conviuen amb l’amistat, aprenen que el món és un lloc bell on viure.
Si els nens conviuen amb la serenitat, aprenen a tenir pau mental.

Dorothy L. NOLTE

Font: Llibre "Sopa de pollo para el alma" de Mark V. HANSEN i Jack CANFIELD. 

Posa el teu cor, ment i ànima en tot allò que facis!

¡Pon todo tú corazón, toda tu mente y toda tu alma en todo lo que hagas!

M'ha encantat la passió que transmet aquest home, tota una troballa!

Font: http://www.luisgalindo.com/

Interessant...

http://whatonline.org/individuo/what-sobre-el-futuro-borja-vilaseca/

T’atreveixes a somniar?

Una visió personal de l’autoconeixement

Quan més obrim, quan més aprenem, més s’eixampla l’horitzó i més incloem els altres en la nostra mirada.

Per mi l’autoconeixement és un treball constant, conèixer-me a mi mateixa, estimar-me, cuidar-me, desprendre’m, créixer; és vincular-me amb els altres des de la llibertat, el respecte i la responsabilitat; és viure en aquest món amb el sentiment de pertànyer en ell.

És important revisar les creences, gestionar les emocions, cuidar el cos, viure amb presència en l’aquí i l’ara, decidint en tot moment a què ens connectem i quins són els motors que mouen la nostra vida. I és que ens podem connectar a fonts d’energia netes que ens ajudin a viure una vida que valgui la pena com ara l’amor, la tendresa, la serenitat, la curiositat, la confiança, la generositat... o ens podem connectar a fonts d’energia destructibles que ens reportin una vida plena de patiment i dolor com ara l’odi, la ràbia, l’enveja, la por... l’elecció és nostra i com més coneixement tenim de nosaltres mateixos, millor elecció farem per nosaltres, els altres i el món.

I tot plegat per què? Per mi treballar tot això és important per poder anar una mica més enllà, escoltar-me internament, poder sentir el xiuxiueig d’aquesta veu interior que em parla i que es diu intuïció, essència, ànima... per mi és important escoltar amb el cor i poder posar el meu potencial i els meus recursos interns al servei dels altres, amb la finalitat última de poder portar a terme el que sento que és el meu propòsit de vida.

Amb tot, només hi ha treball constant i aquest requereix compromís, voluntat, humilitat, responsabilitat i consciència.

Personalment, crec en la frase que diu que l’autoconeixement ens fa lliures. Crec que és el camí per assolir benestar, equilibri, uns millors vincles i un món més just i solidari on viure.

Vivim una època de canvis on ens cal revisar moltes coses. Una època on el despreniment és bàsic per deixar entrar allò nou.

I en la meva petita parcel·la personal, apostar per aquest camí ha estat el fet que ha marcat la diferència en la meva vida.

El meu desig és aportar el meu gra de sorra i la meva petjada a fi de poder contribuir en el canvi de món que tant desitjo pel meu fill.

Una abraçada, Roser.

Color esperança…

Cançó que desperta possibilitat, esperança, força…

Les pors es poden afrontar i ens donen l’oportunitat de créixer, aprendre, conèixer nous territoris i eixamplar la nostra ment. Tots tenim ales per volar i tresors interiors per descobrir! 

Sé, que hay en tus ojos con solo mirar

Que estas cansado de andar y de andar

Y caminar, girando siempre en un lugar

Sé que las ventanas se pueden abrir

Cambiar el aire depende de ti

Te ayudará, vale la pena una vez más

Saber que se puede

Querer que se pueda

Quitarse los miedos

Sacarlos afuera

Pintarse la cara

Color esperanza

Tentar al futuro

Con el corazón

Es, mejor perderse que nunca embarcar

Mejor tentarse a dejar de intentar

Aunque ya ves, que no es tan fácil empezar

Sé, que lo imposible se puede lograr

Que la tristeza algún día se irá

Y así será, la vida cambia y cambiará

Sentirás

Que el alma vuela

Por cantar una vez más

Saber que se puede

Querer que se pueda

Quitarse los miedos

Sacarlos afuera

Pintarse la cara

Color esperanza

Tentar al futuro

Con el corazón…

Vale más poder brillar

Que solo buscar

Ver el sol…

Pintarse la cara…

Una abraçada,

Roser

Crisi: una oportunitat per recuperar valors

Tot el dia sentim parlar de crisi, retallades, patiment, misèries,... Són moments difícils per a molts i, precisament per aquesta raó, mirar-nos-ho i no fer res és segurament la pitjor de les eleccions.

Les circumstàncies són les que són, i potser comença a ser hora de mirar els altres i esdevenir més persones. Mirar el patiment i aprendre a insensibilitzar-nos no deixa de ser una mesura que contribueix a crear el món que tenim.

De vegades sentim que allò que fem és tan sols una petita gota dins de l'oceà. Però sense aquesta gota, a l'oceà li faltaria quelcom. Teresa de Calcuta.

Per sort, som molts els que ja no ens creiem el què ens diuen, que posem en dubte allò que fins ara crèiem com a cert, que ja no ens fa por allò que ens volen fer creure,... i que lluitem per una societat més justa, solidària, austera, ecològica i alegre. Cada dia sumem més voluntats per co-crear un món millor, i aquesta suma més les accions que en derivin d’ella segurament són les que faran possible el canvi real que tant necessitem.

En aquest mar de patiment i crisi on molts se senten ofegats, on el dolor es barreja amb la incertesa i la manca de recursos, seria bo que ens preguntéssim: què puc fer jo amb tot això?

Potser és hora de deixar de pensar que mentre no ens toqui a nosaltres millor anar tirant i fer veure que no ho veiem. El patiment ja no només està a l’altre banda del món, ara el veiem al costat de casa nostra i demà podem ser nosaltres els que patim intensament. Potser és hora de recuperar valors: solidaritat, generositat, austeritat, acompanyament, escolta activa, fraternitat, respecte, bondat, humilitat, agraïment, responsabilitat,... i portar-los a la pràctica. Potser és hora d’arremangar-nos, arriscar-nos, allargar mans, forjar vincles, deixar de viure aïllats i sentir-nos part d’un tot.

Personalment crec que podem fer moltes coses en el nostre dia a dia per formar part d’una societat millor, estiguem a la banda dels que pateixen o a la dels que encara no, doncs en el fons, tots som el mateix...

Imagina per un moment el món que t’agradaria tenir i pregunta’t què podries fer tu per contribuir en la construcció d’aquest. Posa’t petites fites i porta-les a terme:

• Tenir cura de tu mateix per poder donar el millor de tu als altres.
• Ser amable amb el veí, donar una carícia a un avi, escoltar a algú que pateix, somriure a un infant, regalar paraules amables, posar-te al lloc de l’altre i no reaccionar per tot,...
• Formar part d’algun voluntariat.
• Fer una aportació econòmica per una causa que s’ho valgui.
• Deixar de fer judicis i contaminar emocionalment el teu entorn.
• Deixar de queixar-te per responsabilitzar-te i passar a l’acció.
• Revisar les creences i valors que regeixen la teva vida.
• Mirar l’altre com una extensió de tu i aprendre a tenir una mirada compassiva.
• Recordar que ser generós no és donar el que et sobra, sinó donar allò que tens i l’altre necessita.
• Creure en el regne de la possibilitat, o si més no, deixar que els que hi creuen naveguin per ell.
• Permetre que dins tot aquest context de crisi hi càpiga l’alegria en tu i els altres, doncs a pesar de tot, podem cultivar una actitud alegre que ens ajudi a fer més transitable aquest tram del camí.
• ...

“Dins Teu” no deixa de ser un acció empresa dins tot aquest context. Personalment, cada dia decideixo estar aquí perquè sento que no em puc permetre no ser-hi. Per què sento que en aquest moment el millor que puc aportar de mi en aquesta societat és aquest projecte i una vida coherent amb els meus valors i principis. Pas a pas, vull agrair de tot cor a les persones que m'acompanyen en aquest camí i fan possible el projecte "Dins Teu", mil gràcies!

També m’agradaria presentar-vos un servei que es diu Respir, aquest l’ofereix Sant Tomàs i dóna la possibilitat de portar a terme una de les moltes accions que podem fer per contribuir en la millora d’aquest món. Nosaltres aquest cap de setmana hem tingut la primera experiència d’acollida i ha estat fantàstica.

http://www.santtomas.cat/reportaje.asp?id_rep=151

Si quelcom dins teu es remou i sents la necessitat de passar a l’acció, obre els ulls amb una mirada neta i segur que trobes molts valors per recuperar i moltes petites accions per portar a terme!

Una forta abraçada!

“Hi ha qui s’estima més abandonar el planeta que canviar”

Generalment el que volem és que canviïn els altres, oi? Quan dic “els altres”, em refereixo al govern, les grans empreses, l’amo, els companys de feina, Hisenda, els estrangers, els mestres d’escola, la parella, els pares, els fills, ... és a dir: tothom llevat d’un mateix. No volem canviar, però volem que tota l’altre gent canviï perquè la nostra vida sigui diferent. I tanmateix, està clar, tot canvi que vulguem que hi hagi en la nostra vida ha de sortir del nostre interior.

Paràgraf extret del llibre ”El poder és dintre teu” de Louise L. Hay.

Si ens volem aprimar, fem règim; si ens volem posar forts, fem exercici; si volem aprendre, estudiem; i tots tenim ben clar que només ho podem fer nosaltres aquestes tasques, no serveix que un altre les faci per nosaltres, no en traurem res!

A nivell emocional i espiritual, no ho tenim gens clar això. Com diu Louis Hay, sempre busquem culpables i responsables a fora i d’aquesta manera ens sentim sols, abandonats, insatisfets, enfadats i patim moltíssim. Amb el món que tenim comença a ser hora que ens mirem el nostre melic i ens responsabilitzem de la nostra vida, les nostres accions i les nostres emocions. Cal mirar a dins i ser el canvi que volem veure a fora. Cal molta educació emocional, i aquesta es pot aprendre. Si volem ser més estimats, hem d’aprendre a estimar més; si volem pau, hem d’aprendre a ser pacífics; si volem tranquil·litat, hem de gestionar-nos la impaciència i les presses; si volem rebre, hem de saber donar; si volem temps, ens hem de permetre parar; si volem viure sense por, hem d’aprendre a confiar; si volem vida, ens hem de deixar de destruir,...

Una bona educació emocional és bàsica per poder responsabilitzar-nos de nosaltres mateixos i fer possible el canvi en aquest món. I educar emocionalment no té edat, sols requereix respectar el temps que cadascú necessita, implicació, voluntat i acció. I tothom en pot aprendre!

Si tenim cura de nosaltres i ens treballem com un tot, que és el que som, podrem després mirar l’altre amb estima i no sentir-lo com un rival, sinó com una prolongació de nosaltres mateixos i cooperar plegats per avançar i aconseguir allò que més desitgem.

Treballant-nos i cuidant-nos, accedim a la nostra essència, aquella veueta interna que ens diu qui som i ens recorda què desitgem fer en aquesta vida. Recuperem allò que teníem oblidat i ens sentim únics, especials i meravellosos, com a éssers divins que som.

Però per tot, cal recordar-nos cada dia que el punt de partida és dins nostre i que el primer pas l’hem de fer nosaltres.

Una forta abraçada,

Roser Farràs

L’esperança.

L’esperança és un sentiment agradable provocat per l’anticipació d’allò que volem i que se’ns presenta com a possible. L’esperança anticipa la prosperitat i es relaciona amb el desig, ja que un sempre espera quelcom desitjable. És un afecte emocional que cal protegir i cultivar. És necessari saber perquè i per a què tenim esperança, no la podem vestir de somni, l’hem de vestir de possibilitat.

L’esperança requereix paciència, confiança, visió positiva, tranquil·litat, valor i il·lusió, i ens porta a ser més creatius i a gaudir del present.

Però què passa si apareix la impaciència, l’ànsia, l’angoixa, la por, la desesperació, l’aferrament,...? Doncs que deixem morir l’esperança, ja que deixem de creure en la possibilitat d’allò que havíem desitjat i cregut com a possible.

Recordeu que l’esperança no té res a veure amb l’esperar sense fer res. L’esperança real necessita gent proactiva que gràcies a l’energia que genera aquest sentiment es moguin per formar part d’allò que esperen. Darrera l’esperança hi ha voluntat i acció. Cuideu-la molt, no la deixeu morir!

La forma de generar el millor futur és viure en el moment present amb profunditat, responsabilitat, de forma desperta, amb amor i comprensió. Thich Nhat Hanh.

Us deixo amb aquestes línies he trobat i que m’han portat a la reflexió d’avui:

L’esperança. Un món nou és possible.

Un dia els infants preguntaran

Un dia els infants aprendran paraules que els costarà d'entendre.

Els infants de l'Índia preguntaran:

“Què vol dir fam?"

Els infants d'Alabama preguntaran:

“Què vol dir segregació racial?"

Els infants d'Hiroshima diran estranyats:

“Què vol dir bomba atòmica?"

Els infants del meu poble demanaran:

“Què vol dir dictadura?"

I els nens a totes les escoles diran:

“Què és una guerra?"

Tu els donaràs una resposta i els diràs:

"Mireu, aquestes paraules ja no les fa servir ningú; són paraules velles com tartana, diligència o esclavatge. Paraules que no volen dir res, i per això les hem tret del diccionari."

Jean Debruynne

Una abraçada,

Roser.

Font:

http://www.jouscout.com/reflexio.htm

Ecología Emocional, edición bolsillo RBA de Jaume Soler i Mercè Conangla.

Ego vs. essència

Us deixo amb una entrevista molt interessant que l’escola EADA ha fet a Borja Vilaseca i amb un recull de frases i reflexions de la mateixa:

• No us cregueu res del que us diguin, verifiqueu la informació amb la pròpia experiència.
• Cal passar de la reacció a la responsabilitat.
• Des de l’egocentrisme ens victimitzem.
• L’ego es nodreix de la ignorància de no saber qui sóc, com funciono, què necessito i la inconsciència de no voler saber-ho.
• A l’ego hi trobem totes les carències, complexes, pors, frustracions, ombres,...
• Si reacciono, pateixo. Si reacciono sóc esclau de mi mateix, del meu ego i de les circumstàncies.
• La persona reactiva i que viu des de l’ego no és amo de la seva conducta.
• La majoria de gent és una víctima i no es responsabilitza.
• Amb la veritable essència del que som connectem amb la nostra responsabilitat.
• Si fóssim amos en cada moment de la nostra actitud, la nostra realitat seria una altra.
• L’essència és el millor de nosaltres mateixos i comporta presa de responsabilitat, proactivitat, confiança, benestar,...
• Si vius des de l’essència no lluites, no entres en conflicte amb la realitat i aprens a donar el millor de tu mateix.
• Per ser líders d’altres primer has de ser líder de tu mateix. El lideratge surt com a resultat d’un procés d’autoconeixment.
• Si em vull responsabilitzar en comptes de reaccionar, primer de tot he de sentir la necessitat de voler-me conèixer millor i això requereix una alta dosis d’humilitat.
• Quan una persona és feliç, marca la diferència! Quan una persona és feliç de veritat neix l’altruisme i l’esperit de servei.
• Ser ètic em fa bé a mi mateix!
• Quan el “sense sentit” a la nostra vida és superior a la por al canvi és quan puc fer els primers passos que em portin a prendre la responsabilitat de la meva vida. L’autoconeixement és bàsic en aquest procés.
• Mira’t al mirall i mira bé que has de qüestionar-te de tu mateix.

Una abraçada,

Roser.

Fonts i enllaços d’interès:

http://www.eada.edu/cat

http://borjavilaseca.com/

http://freehistoriasconconciencia.blogspot.com.es/

El poder de la nostra presència

El nou llibre de Míriam Subirana “El poder de nuestra presencia” ens parla precisament d’això, del poder que té la nostra presencia, la qual sorgeix de dins nostre. Ens descriu què és una presència transformadora, els valors que nodreixen els seus fonaments i les accions que es poden portar a terme per construir-la. Un llibre amb paraules senzilles i contingut profund que invita a la reflexió en temps de canvis.  

Us deixo amb un petit fragment del llibre:

“Cuando actúas en función de tus debilidades sintiéndote víctima estás pidiendo: cuando sientes miedo, en realidad buscas protección; con la avaricia anhelas siempre tener más; con el egoísmo lo que estás pidiendo es atención, quieres poder y privilegios. Estás en la conciencia del “necesito”, “quiero” y “pido”.

En cambio, cuando te llenas espiritualmente actúas en función de tus valores. Desde la plenitud ofreces amor, paz, tranquilidad, serenidad, felicidad y alegría. Pasas de ser el que pide a ser el que ofrece y da. Dejas de ser el consumidor-espectador para ser el actor-donador, servidor y transformador. Desde el amor auténtico y la entrega haces fluir una energía sanadora y revitalizadora que es necesaria. El mundo necesita presencias amorosas y consoladoras.

Puedes preguntarte si al morir te gustaría haber dejado el mundo un poco mejor de lo que lo encontraste al nacer, o bien dejarlo igual o peor.”

En temps  de canvis cal anar cap dins, revisar valors i connectar-nos amb el que és essencial. Cal desaferrar-nos de la ràbia, l’agressivitat i la queixa per prendre la nostra responsabilitat personal i ser activistes pacífics i amorosos del món que volem.

Una abraçada, Roser.

Font: “El poder de nuestra presencia. Una guía de coaching espiritual”. Míriam Subirana. Editorial Kairós.

http://www.miriamsubirana.com/

Comprar és un acte de responsabilitat i consciència, cal dedicar-hi temps.

Cada vegada que fas servir el diner estàs votant. I amb el teu vot contribueixes a crear un determinat món. El diner com a moneda de canvi és una democràcia real. Ens hauríem de preguntar a quin món estem contribuint quan fem servir els nostres diners. Què financen els nostres estalvis: projectes socials i ètics o armes i especulació? Les nostres compres són responsables? Tenim en compte quina repercussió té en el nostre món els productes que comprem? Pensem si al final de la cadena hi ha gent patint i explotada? Pensem si la fabricació d’aquell producte està contaminant el món que habitem? Pensem a quin tipus d’empreses nodrim? Quins sous tenen la gent que treballen en elles? Realment som conscients de la responsabilitat que tenim quan utilitzem els nostres diners?

Vaig anar a una conferència d’en Joan Antoni Melé, director de Triodos Bank a Catalunya, i realment és un plaer escoltar gent compromesa que creu en valors. Una persona li va dir: -Això que dius està molt bé, però jo no arribo a final de mes i no em puc permetre aquest tipus de compra perquè és molt més cara. I la seva resposta va ser: -L’elecció i responsabilitat és teva, menja menys! I la veritat és que vaig pensar que tenia tota la raó, doncs aquest pretext personalment també m’ha servit d’excusa a mi moltes vegades per comprar irresponsablement.

I és que a les nostres mans tenim tant per fer! Tenim la llibertat d’escollir i contribuir en un món més just, ètic i social. I el problema és que no ens qüestionem les coses, no passem a l’acció conscient. Ens conformem i ens queixem, però quants realment apostem per ser part de la solució dels problemes actuals? 

“Les nostres accions diuen molt de qui som”.

Us deixo amb una xerrada d’en Joan Antoni Melé que val molt la pena escoltar-la.

Una abraçada, Roser.