25 de maig del 2016

El dolor... Pensaments compartits.

Desig de pal·liar el patiment i donar la mà, compassió i comprensió, compromís de servei... Contenim tant dolor :-(

I el dolor no es sana amb la ràbia, la indiferència o la separació. El dolor sana quan s'abraça, quan s'integra, quan s'acompanya, quan no es jutja, quan es permet...

El dolor es sana amb presència i amor. I a voltes, el més difícil de traspassar és el que conté el nostre propi cos...

Pas a pas,... les experiències sempre ens porten la possibilitat de despertar tot això, de sanar i transformar el patiment des de la pròpia vida.

Molta llum i consciència per il·luminar la part de mi i la part de tots que resta en l'obscuritat.


Roser, maig-2016

14 de maig del 2016

La VIDA és!!!

Potser no vivim la nostra vida, potser la vida no ens pertany... 

La VIDA és, la vida ens viu, es manifesta a través nostre amb totes i cadascuna de les experiències viscudes, amb cada emoció, amb cada pensament, amb cada vincle,... 
La VIDA ens transcendeix i evoluciona sense pausa.

Roser Farràs _ maig 2016Emoticona heart

12 de maig del 2016

El Brot

Durant els últims 3 mesos he tingut la sort de fer una formació en una escola que em desperta admiració per a molts motius. Recordo el primer dia que vaig posar els peus en ella, la sensació de vida viscuda, de dedicació, sensibilitat i camí recorregut.

L’escola es diu “El Brot” i es troba ubicada a Sant Joan Despí. És una escola especialitzada en trastorns d’aprenentatge amb una pedagogia flexible que s’adapta als diferents contextos que la vida els requereix a cada moment.

Són molts anys de camí recorregut, de constància, esforç, confiança, vincles,... els que han fet possible que el Brot sigui una escola pionera i sense precedents en la seva especialització.

Després de 4 sessions, vull compartir allò que he vist, sentit, pensat, palpat i viscut:
  • L’escola està situada al bell mig del nucli antic, en una vella casa que acull i possibilita tot el que hi fan. La casa està envoltada d’un esplèndid jardí, el qual fa possible l’experiència i el contacte amb la natura en plena ciutat.
  • El tracte humà quan hi transites, ja sigui entre alumnes, companys o famílies, et mostra caliu i uns valors treballats, sentits, integrats i inclusius.
  • Tot i que a vegades hi ha factors que limiten i esgoten dins la realitat social i dins la pròpia realitat de la comunitat educativa, aquests no els frenen perquè creuen en el seu projecte, en les persones que el fan possible i en la vida mateixa.
  • Avancen per créixer, millorar, servir,... acompanyen i eduquen per fer possible un món millor.

En la seva web hi podeu trobar com treballen, la seva visió, els objectius, el que ofereixen, ... i una frase que conté la seva essència: “Un ensenyament útil per la vida en la pròpia vida”, i és que educar és permetre la vida i que a través d’ella ens puguem reconèixer per oferir després tot el nostre potencial a la humanitat. http://elbrot.es/ 

Si he de fer un resum del meu pas pel Brot, sabeu què és el que m’emporto en majúscules? Les persones que el fan possible, l’experiència viscuda al vostre costat, allò après, compartit i sentit... Darrera el Brot i ha un equip humà que creu amb el que fa, que té capacitat de transformació, empatia per l’altre, una mirada inclusiva, honestedat, cura en les relacions, estima per la vida, un mètode constructiu, creativitat per cercar nous camins i improvisar, tenacitat per persistir, esforç per seguir caminant pesi les dificultats que puguin sorgir, capacitat d’integració,... un equip coherent, que fa servir el diàleg per crear ponts i els valors per deixar llegat.


Olga, Laura V, Núria, Laura S, Piedad, Rosa, Jordi, Àlex, Neus, Elena, Sílvia, Marta, Mercedes, Cristina, Pilar i Ferran GRÀCIES, gràcies per la vostra generositat, per la vostra sensibilitat, per la vostra aportació en el camp educatiu. Darrera tot acte que hi ha COR, hi queda la petjada de la possibilitat i l’oportunitat. Al llarg de la vostra història, us adoneu de quantes petjades escampades pel món heu deixat?

Recordeu, quan l’exigència ofegui més del compte i ofusqui la vista, quan la societat arrossegui i el temps s’esgoti, sempre podeu escollir l’actitud amb la que seguir caminant, pesin tots els entrebancs. Que les pedres del camí no ocultin el vostre potencial, les vostres petjades i el vostre valor.

Acabo amb una cita de Quim Masferrer en “El Foraster”: Gent del Brot, sou molt bona gent!!! Gràcies, mil gràcies i fins aviat!

Una abraçada,
Roser Farràs