
- Qui ets tu?- va preguntar al mar, la nina de sal.
- Entra i comprova-ho tu mateixa -li va contestar el mar.
I la nina es va ficar dins del mar. Però a mesura que s’hi endinsava, s’ anava desfent, i a la fi no va quedar res de la seva forma de nina. Abans de desfer-se del tot, es va adonar que ja no li importava qui era el mar, i una estranya sensació de pau i gratitud la va envair i va exclamar: Ara sé qui sóc!!!
Relat d'ecologia emocional:
Una abraçada,
Roser
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada