15 de juny del 2012

L’amor


Construir l’amor és un art voluntari i difícil que dura tota la vida.

L'amor és el sentiment més important que tenim, podem donar i rebre. L'amor és l'abraçada de molts altres sentiments i actituds: tendresa, respecte, amistat, sensibilitat, cura de l'altre, compromís i responsabilitat. És l'aspiració més profunda de l'ésser humà, la seva única realització en llibertat. L'ésser humà està fet per a l'amor i això significa que està fet per realitzar-se donant-se. Deixar l'amor fora de la nostra vida seria un acte molt poc intel·ligent.
La vida fa mal en els espais de desamor.

No es pot estimar una cosa que no es conegui. Per tant, si jo no em conec no em puc estimar de veritat. Potser creuré estimar un simulacre de mi mateix, però no a mi. Si no conec els altres no els puc estimar veritablement. Allò que crec sentir serà una altra cosa, una altra mena de sentiment: admiració, atracció, respecte ... però no amor. Conèixer és una condició "sine qua non" per a l'amor. I per conèixer cal interès, esforç, dedicació, perseverança ...

"L'art d'estimar" Erich Fromm
Les dificultats són part integrals del camí de l’amor.
El veritable amor és delicat, crea llaços que no lliguen i permet ser i moure’s a cada persona tal i com li és propi.
L’amor ens demana assumir que som vulnerables i aprendre a confiar.

L’autenticitat de l’amor no prové només de projectar la nostra veritat en l’altre, sinó de deixar-nos contaminar per la seva veritat.
Estimar fa por, però a l’amor només hi pots anar amb els braços oberts. Si em perdo l’amor, em perdo la vida.
És important deixar-lo entrar i sortir, i construir-lo cada dia.
Si volem més amor ens hem de convertir en persones més estimables.

Ser estimats per una altra persona significa un reconeixement a la nostra existència com a éssers humans. Cal ser estimats i sentir-se estimats per aprendre estimar-nos a nosaltres mateixos i també per ser capaços de donar amor als altres. Quan parlem d'estimar no ens referim només a l'amor cap a les persones. També és important aprendre a estimar el que fem. Aquí rau la diferència entre el plantejament potenciat pels actuals valors socials (fer el que un estima), i aquella actitud que pot ajudar-nos a ser persones més feliços (aprendre a estimar el que fem). Jaume Soler i Mercè Conangla.

Pregunta’t sempre: I l’amor, què hi diria?

Entrada del bloc dedicada al Grup de Creixement Personal de l’Estany: per vosaltres noies i pels vincles que es forgen amb cada pas de gegant que fem en aquest camí! Ahir va ser un dia molt especial carregat d’aquest sentiment tant meravellós, mil gràcies a totes!


Una abraçada, Roser.

Font:

Ecología Emocional, edición bolsillo RBA de Jaume Soler i Mercè Conangla.
Crisis Emocionales, edición bolsillo RBA de Mercè Conangla.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada