12 de maig del 2016

El Brot

Durant els últims 3 mesos he tingut la sort de fer una formació en una escola que em desperta admiració per a molts motius. Recordo el primer dia que vaig posar els peus en ella, la sensació de vida viscuda, de dedicació, sensibilitat i camí recorregut.

L’escola es diu “El Brot” i es troba ubicada a Sant Joan Despí. És una escola especialitzada en trastorns d’aprenentatge amb una pedagogia flexible que s’adapta als diferents contextos que la vida els requereix a cada moment.

Són molts anys de camí recorregut, de constància, esforç, confiança, vincles,... els que han fet possible que el Brot sigui una escola pionera i sense precedents en la seva especialització.

Després de 4 sessions, vull compartir allò que he vist, sentit, pensat, palpat i viscut:
  • L’escola està situada al bell mig del nucli antic, en una vella casa que acull i possibilita tot el que hi fan. La casa està envoltada d’un esplèndid jardí, el qual fa possible l’experiència i el contacte amb la natura en plena ciutat.
  • El tracte humà quan hi transites, ja sigui entre alumnes, companys o famílies, et mostra caliu i uns valors treballats, sentits, integrats i inclusius.
  • Tot i que a vegades hi ha factors que limiten i esgoten dins la realitat social i dins la pròpia realitat de la comunitat educativa, aquests no els frenen perquè creuen en el seu projecte, en les persones que el fan possible i en la vida mateixa.
  • Avancen per créixer, millorar, servir,... acompanyen i eduquen per fer possible un món millor.

En la seva web hi podeu trobar com treballen, la seva visió, els objectius, el que ofereixen, ... i una frase que conté la seva essència: “Un ensenyament útil per la vida en la pròpia vida”, i és que educar és permetre la vida i que a través d’ella ens puguem reconèixer per oferir després tot el nostre potencial a la humanitat. http://elbrot.es/ 

Si he de fer un resum del meu pas pel Brot, sabeu què és el que m’emporto en majúscules? Les persones que el fan possible, l’experiència viscuda al vostre costat, allò après, compartit i sentit... Darrera el Brot i ha un equip humà que creu amb el que fa, que té capacitat de transformació, empatia per l’altre, una mirada inclusiva, honestedat, cura en les relacions, estima per la vida, un mètode constructiu, creativitat per cercar nous camins i improvisar, tenacitat per persistir, esforç per seguir caminant pesi les dificultats que puguin sorgir, capacitat d’integració,... un equip coherent, que fa servir el diàleg per crear ponts i els valors per deixar llegat.


Olga, Laura V, Núria, Laura S, Piedad, Rosa, Jordi, Àlex, Neus, Elena, Sílvia, Marta, Mercedes, Cristina, Pilar i Ferran GRÀCIES, gràcies per la vostra generositat, per la vostra sensibilitat, per la vostra aportació en el camp educatiu. Darrera tot acte que hi ha COR, hi queda la petjada de la possibilitat i l’oportunitat. Al llarg de la vostra història, us adoneu de quantes petjades escampades pel món heu deixat?

Recordeu, quan l’exigència ofegui més del compte i ofusqui la vista, quan la societat arrossegui i el temps s’esgoti, sempre podeu escollir l’actitud amb la que seguir caminant, pesin tots els entrebancs. Que les pedres del camí no ocultin el vostre potencial, les vostres petjades i el vostre valor.

Acabo amb una cita de Quim Masferrer en “El Foraster”: Gent del Brot, sou molt bona gent!!! Gràcies, mil gràcies i fins aviat!

Una abraçada,
Roser Farràs

28 d’abril del 2016

...d’ou a eruga, d’eruga a crisàlide, de crisàlide a papallona,...

La papallona em desperta admiració, bellesa, fragilitat, aprenentatge, possibilitats,...

El seu cicle vital és una metamorfosi  constant: d’ou a eruga, d’eruga a crisàlide, de crisàlide a papallona,... i el cicle, un cop acomplert el servei a la vida, comença de nou: d’ou a eruga, d’eruga a crisàlide, de crisàlide a papallona,...

VIDA: Naixement, transformació constant, integració, comprensió, experimentació, mort, renaixement,...

Constantment em sento néixer i morir, constantment la pell és renovada i la vida esdevé,... La metàfora de la papallona em porta al ressorgir de nou per esdevenir a l’inici del cicle vital. Potser cada pas que fem, cada experiència viscuda, cada relació, cada respir,... contenen en si el procés sencer.


Tinc 38 anys i la sensació de sortir del capoll és quelcom que he tingut i tinc present en molts instants, la sensació de canvi, transformació, vida,... són coneguts dins meu. Sóc en tot moment i cada metamorfosi m’aporta una nova manera de mirar, comprendre, sentir, compartir,... Desitjo que no s’aturi el procés, que la vida esdevingui a través meu amb tota la seva immensitat i sàpiga ser ou, eruga, crisàlide i papallona en cada instant que així se’m requereixi i així es vulgui manifestar.

Si observo internament, porto temps essent eruga, devorant experiències, coneixements, relacions, emocions, pensaments, connexions,... i avui em sento crisàlide, a punt de nou per esdevenir i donar pas a la papallona. La missió de la papallona és la pol·linització: anar de flor en flor, barrejar els pòl·lens i fecundar les flors. Quina serà  les meva tasca en aquest esdevenir de nou?

Tota transformació requereix el seu temps i el seu moment per ser. La crisàlide necessita respectar els seus tempos, observar, permetre el canvi, acollir-lo,... I aquí estic jo, permetent que l’instant sigui el que és,... a voltes amb por i altres amb confiança, però en tot moment essent,...

I tu, en quin moment et trobes avui? Acabes de néixer com a ou? Ets eruga que devora per poder-se transformar? Estàs en un moment de metamorfosi total envoltada i protegida com la crisàlide? Tot just acabes de renéixer com a papallona? Voles lliurement plena de saviesa i llum? O potser estàs al final d’una etapa on quelcom ha de morir per iniciar el procés de nou?

Siguis on siguis, desitjo que la vida segueixi manifestant-se a través teu i en tot el cicle, que cada pas sigui viscut i integrat en el SER.

26 d’abril del 2016

Llibertat...




Sólo es libre quien hace lo que ama.

Sólo es libre quien sigue la voz de su alma.

Sólo es libre quien escucha el silencio que habla.
Sólo es libre quien su propio don por el mundo derrama.

- Arnau de Tera -

10 d’abril del 2016

El meu pare...

A vegades et diuen que hi ha coses que no podràs tornar a fer, a vegades la vida està plena d'obstacles que no són més que oportunitats per conèixer-te, valorar-te, superar-te, estimar-te,...

I mica en mica, quan un decideix viure, aprèn de les seves possibilitats, es posa reptes, aprèn a acceptar, a caminar de nou,... i llavors la màgia esdevé!

Després de molts anys, el puig de la Caritat t'ha esperat per acollir-te, en un dia preciós i net. 

T'admiro, t'estimo i ets un gran exemple pel meu camí papa! Tens el cor tan gran, que només amb un 30% en tens de sobres ;-)