La tardor...

La tardor ens ha regalat un bell ventall de colors, un vell aprenentatge vital que any rere any retorna: el saber desprendre’ns de les fulles, el saber acollir la fredor des de la nuesa, el saber acceptar els cicles savis de la natura. La tardor ens apropa a l’hivern, el qual ens permetrà recollir-nos, esperar, integrar i preparar-nos per ressorgir de nou quan arribi la primavera.

Aquesta ha estat una tardor especial, plena de llum i energia subtil. Una tardor amb canvis profunds, presència, compromís ferm, plenitud i consciència.

El cor il·lumina...

Un petit text de Annie Marquier del llibre "Maestro de Corazón": Al ego le encanta ilusionarse con filosofías complejas, porque así permanece en lo vago e impreciso y satisface la máquina intelectual; y con prácticas sofisticadas que, en definitiva, no dan resultados integrables en lo cotidiano. El ego también busca el método milagro, la técnica especial que le aportará la liberación, porque sabe (aunque no lo reconoce, desde luego) que no encontrará nada en absoluto, pero así “guarda las apariencias”. Buscamos algo distinto, original, algo genial (que satisfaga el orgullo del ego) para salir del atolladero humano. Pero no existe ningún camino más original que otro. Todo ha sido ya dicho en las grandes enseñanzas que ha recibido la humanidad. Se puede alcanzar una comprensión más”original”, sí, pero eso debe hacerse con sencillez, con renunciación a la luz del Corazón. Cuando se vive en el espacio del Corazón, hay poco alimento para un intelecto hiperactivo. El camino del alma es un camino de transparencia, de sencillez límpida, de luz pura. El ego lo complica todo para embrollar las pistas. El corazón simplifica e ilumina.

Evolució, transformació, presència...

Tot està bé. Abraço cada experiència, cada persona, cada moment,...

Escolto el silenci, respiro la natura, camino cap dins, comprenc, em deixo sentir, sóc ...

La mare terra, l’art, la comunicació, la creativitat, la bellesa,... alimenten la meva ànima, i si falten, l’ofec es fa present, el sentiment de llibertat s’esvaeix,...

Tot esta bé. Escolto el cor, i si pateix em qüestiono què és el que no abraço, què és el que no estimo,...

Aquí i ara, tot pren sentit, no hi ha res més.

Abraço la reactivitat, la ment incessant, tots els meus defectes, totes les meves virtuts. Tot està bé, ...

Només l’AMOR transforma, només l’AMOR present, profund i real és evolució.

Davant l’adversitat, estima; davant qualsevol situació, estima; davant qualsevol persona estima; davant la vida i la mort, estima; quan et miris, estima’t!!!... és l’únic etern secret, estimar, transformar a través de l’AMOR incondicional.

Al teu centre, la llum hi és, brilla, t’acompanya, t’acarona,... tots la portem dins... la veus? la sents? la perceps?

Roser, octubre 2014

Una forta abraçada, Roser

Tornarem...

Preciosa cançó amb un missatge ple d'esperança, consciència i veritat... 

...que m'agrada interpretar en clau d'espiritualitat...

"...rere els núvols hi ha, un sol tan gran, que mai ningú no podrà amagar..."

Quan has tocat el cel, i sents a prop l'infern, camines sense fe, sense destí, sense saviesa.

Fugint del que no entens, fugint d'aquest present, pensar en aquells anhels, és l'única forma que tens, de continuar...

Tornarem a ser grans, hi tornarem, quan sortim d'aquesta tempesta, que amaguem rere rostre indiferent, però cou i ens fa sentir que hi tornarem...

Trencar aquest desencert, converses d'un mateix, tornem a les arrels, dels somnis que ens van veure néixer.

És temps de ser valent, és temps de ser conscient, que cal cor i cervell i no volem perdre ningú en aquest camí.

Tornarem a ser grans, hi tornarem, quan sortim d'aquesta tempesta, que amaguem rere rostre indiferent, però cou i ens fa sentir que hi tornarem...

Rere els núvols hi ha, rere els núvols hi ha, un sol tan gran, que mai ningú no podrà amagar.

Rere els dubtes hi ha, rere els dubtes hi ha, la veritat, creu-me, creu-me, creu-me, tenim futur!!

Tornarem a ser grans, hi tornarem, quan sortim d'aquesta tempesta, que amaguem rere rostre indiferent, que cou i ens fa sentir que hi tornarem... Quan has tocat el cel, i sents a prop l'infern, camines sense fe, sense destí, sense saviesa.

Fugint del que no entens, fugint d'aquest present, pensar en aquells anhels, és l'única forma que tens, de continuar...

Tornarem a ser grans, hi tornarem, quan sortim d'aquesta tempesta, que amaguem rere rostre indiferent, però cou i ens fa sentir que hi tornarem...

Trencar aquest desencert, converses d'un mateix, tornem a les arrels, dels somnis que ens van veure néixer.

És temps de ser valent, és temps de ser conscient, que cal cor i cervell i no volem perdre ningú en aquest camí.

Tornarem a ser grans, hi tornarem, quan sortim d'aquesta tempesta, que amaguem rere rostre indiferent, però cou i ens fa sentir que hi tornarem...

Rere els núvols hi ha, rere els núvols hi ha, un sol tan gran, que mai ningú no podrà amagar.

Rere els dubtes hi ha, rere els dubtes hi ha, la veritat, creu-me, creu-me, creu-me, tenim futur!!

Tornarem a ser grans, hi tornarem, quan sortim d'aquesta tempesta, que amaguem rere rostre indiferent, que cou i ens fa sentir que hi tornarem...